La Gossa Sorda: t'estime, t'estimo, t'estim

En 1976 el grup canadenc The Band es va acomiadar amb un legendari concert a San Francisco, que Martin Scorsese va filmar per a la historia en el documental The Last Waltz. Bod Dylan, Eric Clapton, Neil Young, Van Morrison, Ringo Starr i Ron Wood estigueren entre els músics convidats que actuaren junt la mítica banda precursora del folk rock. En 2016 La Gossa Sorda ha dit adéu al món des del seu Pego natal, a la Marina Alta, el poble on va nàixer en 1997 la formació liderada pel carisma de Josep Nadal en un concert carregat d’emocions. Un acte de comiat que va ser d’entrada gratuïta, obert a tot el públic i envoltat d’amics i músics en una gran concentració de simbòlica dels pioners del recent esclat del rock en valencià als 90. L’escenari va tindre l’acompanyament estel·lar de referents com Xavi Sarrià i Miquel Gironés, de l’altre gran icona musical del país ObrintPas, Carles Casselles (Smoking Souls), Manuela Alandes (Soul Atac) entre altres o la veu de Carles Dénia per acompanyar el passional inici de La Polseguera, un dels himmes que la banda de Pego deixa per a la història. El cartell el completaven els grups Reacció, també de Pego i acabat de nàixer, Smoking Souls, amb un so emparentat amb la mateixa Gossa, i des del País Basc Juantxo Skalari.

Tots els temes emblemàtics del grup sonaren en un repertori intens, farcit de sentiments contraposats amb la sensació històrica d’estar participant en l’últim concert de la gira l’Última Volta al mateix poble on va començar tot. Els tres de Pego, dedicada a tres veïns del municipi assassinats al camp d’extermini nazi de Mauthausen, és una mostra de la trajectòria reivindicativa i compromesa que formen part de la identitat de la Gossa Sorda, un cant als herois caiguts perquè el passat no quede en l’oblit i un exemple de lluita front l’oligarquia dels “senyorets” també en el present. Ball de Rojos, Respira o la vindicació del territori, la seua història i la seua gent en el intens recorregut pel país que evoca Farem Saó sonarem amb tota la força d’unes cançons que ja són eternes, i com va dir Josep Nadal en un moment del concert “vos les regalem”. El record urbà a la ciutat de València de Camals Mullats, un recorregut per la capital des de “Blaquita” fins Estellés,  conté un bell conjunt de tres paraules unides de forma senzilla amb una brillant càrrega de simbologia poètica; “t’estime, t‘estimo, t’estim” és un missatge d’amor que recorda la unitat de la llengua que regala una ferramenta comú al País Valencià, Catalunya i Balears.

Com feren els canadencs The Band, la Gossa Sorda es retira en el millor moment de la seua carrera, amb la seua popularitat i nom consolidats i l’orgull del treball ben fet. Un estil que imprimeix al seu trepidant “ska-folk” la força i vocació d’una música compromesa sempre amb la reivindicació política des de les lletres combatives i els fets efectius, convertits en un dels referents de l’oposició musical durant els anys durs del govern del PP. Ara el canvi polític ha coincidit amb la superació d’una etapa personal y professional dels membres de la banda que han decidit acabar el camí que han fet junts Josep Nadal (veu), Alex Seguí (veu), Pere Joan Pons (dolçaina i veus), Salva Bolufer (bateria), Ricard Ferrer (trombó), Miquel Àngel Peretó (trompeta) Jordi Martí (baix), Edu Torrens (percussió i veus), Joan Marc Pérez (teclats i acordió), Arnau Giménez (guitarra i veu). En el camí va quedar Jordi Oltra, cofundador de la banda junt Nadal, tristament desaparegut en 2015. Ara a la Gossa Sorda li queda un últim compromís en una darrera participació al Festival Fuji Rock del Japó i després cadascú seguirà alçant la polseguera per diferents camins. Segur que el públic continuarà estimant la seua música i la seua manera de fer les coses, i ells seguiran estimant el seu país, la seua gent i, de manera molt especial, al poble de Pego.